L’àmbit de Cinema del Congrés de Cultura Catalana va estar coordinat pel crític de cinema Josep M. López Llaví, tot i que hi havia altres delegats com ara, Joan Riba, Josep Lluís Seguí i Vicenç Mata pel País Valencià i les Illes, respectivament. L’Institut del Cinema Català va esdevenir el marc d’actuació de l’àmbit i les dificultats internes d’aquest es van traslladar al si del Consell de l’Àmbit. Hi va haver una escassa presència de Cinema a les Illes i al País Valencià, i com a conseqüència va fer que les aportacions de mallorquins i valencians fossin reduïdes en aquest àmbit, tot i que les resolucions es refarien a la totalitat dels Països Catalans.

Les Resolucions de l’Àmbit de cinema ofereixen una definició disjuntiva del què és el Cinema català:

  • Només és cinema català el que es fa en llengua catalana.
  • Es recomana l’ús del català al cinema, tot i que també, es considera cinema català aquell que es fa en altres llengües a Catalunya.
  • Que reflecteixi directament o indirectament la realitat nacional d’aquests mateixos països i que utilitzi la llengua catalana per la seva expressió.

El final de l’Àmbit es va acabar celebrant a Barcelona el 2 d’Octubre de 1977, en el marc de la Setmana del Cinema en Color, tot i que en un principi s’havia de realitzar a l’Hospitalet de Llobregat. Aquest àmbit, a més, va produir algunes pel·lícules –documentals com ara: “L’art català Contemporani”, “El fet migratori i la nova catalanitat”, “Salvem la natura”… col·laborant amb l’Acció de Cinema del Congrés.

Resolucions de l’Àmbit de Cinema

Normalització del cinema en català