Des de l’àmbit de Dret del Congrés de Cultura Catalana estableixen que “el Dret contribueix a modelar la vida d’un poble, ja que molts aspectes, fins i tot de l’activitat quotidiana, són regulats per la norma jurídica (…). L’Estat espanyol, per via autoritària, ha vessat sobre el poble català, simple subjecte passiu, una allau de normes jurídiques que han influït negativament, sobretot el que representa la seva cultura”(Resolucions, vol. I).

Aquest àmbit ha examinat a fons la situació jurídica de la Catalunya després de la mort del dictador i s’ha preocupat molt especialment d’establir els elements bàsics de la seva reforma en profunditat que comportarà una profunda renovació de la nostra actual estructura política, econòmica, social i jurídica. En aquest sentit, l’Àmbit constat que, políticament i jurídicament, el restabliment de la Generalitat només implica el reconeixement de la pròpia personalitat. Resta encara pendent la veritable recuperació autonòmica, que cal situar a un nivell no inferior al 1932.

Aquesta és la futura tasca del poble de Catalunya i, per tant, dels seus representants polítics. D’aquesta manera, van establir els principis bàsics que configuren les conclusions d’aquest àmbit:

  1. El dret de Catalunya és tot aquell que avui s’aplica al país, independentment, del seu origen.
  2. Reclamar la plena facultat de creació i reforma del nostre dret, amb el restabliment del Parlament de Catalunya.
  3. Reclamar la plena autonomia de Catalunya en matèria jurisdiccional, en tots els àmbits.
  4. Aquesta plena autonomia s’ha d’estendre als altres àmbits d’actuació jurídica.
  5. Ressaltar la transcendència que la matèria jurídica té la formació universitària que cal encarar en els punts anteriors.
  6. Des de l’entrada en vigor del Decret sobre el restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya, l’ús de la llengua catalana no pot ser limitat en cap àmbit jurídic o administratiu del Principat.

Les onze Ponències de l’àmbit de Dret:

  1. Dret Polític Català. Ponent: Pere Cuxart.
  2. Dret i l’Autonomia. Contribució del Dret a la Consolidació de l’Autonomia i la Democràcia. Ponent: Albert Malaret i Sureda.
  3. Estudi sobre una possible Estructura de l’Administració de Justícia a Catalunya. Ponent: Joan Ramon Vallbé.
  4. Dret Fiscal. Ponents: Santiago Camós i Costa i Francesc Roset i Mestre.
  5. La Reforma de la Compilació del Dret Civil Especial de Catalunya. Ponent: Ramon Faus i Esteve.
  6. La recuperació de l’Autonomia legislativa a l’àmbit de Dret Privat. Ponent: Josep Mª Puig i Salellas. Exigir l’autonomia legislativa total. Nova estructuració de l’Estat espanyol sota una forma federal o autonòmica àmplia, que restituirà a Catalunya les facultats legislatives en matèria de dret privat.
  7. Matrimoni, Divorci i filiació. Ponent: Josep Pere i Raluy.
  8. Anàlisi sobre la situació del Dret Agrari Català amb particular referència als contractes de Conreu a Catalunya. Ponent: Ricard Garcia i Vallès.
  9. El dret català i els immigrants. Ponents: Ramon Faus i Esteve i Albert Malaret i Sureda.
  10. Terminologia jurídica catalana. Ponent: Josep L. Sagarra.
  11. Cultura jurídica catalana. Ponent: Lluís Figa i Faura.