D’acord amb les correccions i modificacions aprovades a l’Assemblea de Montserrat (19 de maig de 1977).
La música constitueix una importantíssima manifestació cultural en les seves múltiples projeccions (creació, interpretació, difusió, investigació, pedagogia, etc.), que s’insereixi i participa d’una manera constant en la societat actual.
També es posava de relleu el fet que la deficient “atenció oficial” per la música, en fomentar la proliferació massiva dels seus subproductes, ha contribuït a una progressiva degradació de la sensibilitat col·lectiva. Només, en tot cas, s’ha programat l’activitat musical com a instrument essencialment propagandístic i de prestigi extern d’un règim que n’ha manipulat els valors pedagògics i formatius.
D’avant d’aquesta situació de fet, demanaren amb fermesa una política musical pròpia de l’autonomia catalana, i afirmaven:
Creiem:
- Que la música és un bé de cultura que s’ha d’integrar al patrimoni espiritual del poble.
- Que cal reestructurar les línies d’actuació sobre bases pedagògiques actuals de reconeguda eficàcia.
- Que cal desvetllar nou interès per la música a través de tots els mitjans de comunicació.
Volem:
- La nostra pròpia política musical.
- La promoció i la potenciació de l’ensenyament musical en tots els àmbits.
- El ple domini i la gestió musical de la Ràdio i TV pròpies.
Reivindiquem:
- L’Autonomia com a condició indispensable per ordenar i establir de bell nou el nostre propi fet musical.
El Congrés va considerar urgent en l’àmbit de la música:
- Potenciar l’ensenyament de la música d’acord amb el programa estudiat i redactat.
- Dirigir (controlar) la difusió musical en la vessant pública (programes en la ràdio oficial i intervenció, si cal, en la programació de les emissores privades) i col·laboració pública també en les iniciatives privades (concerts, òpera) i comercial (desgravació final en discos).
Ateses aquestes necessitats primordials, van considerar de termini immediat:
- Qualificar i emprar l’status del compositor i de l’intèrpret.
- Fomentar els estudis musicològics a través d’institucions, amb facilitats per a la investigació.
- Emprar les manifestacions de música pop desvetlladores d’una consciència social i política.
- Crear orquestres i conjunts de diversa entitat i composició (conjunts de cambra, orquestra simfònica) com a element de comunicació viva de la música en les ciutat i els pobles dels Països Catalans.
- Crear editores oficials (música o partitures i discos).
Finalment, en recollir els suggeriments de les converses de les Jornades de Treball (Fundació Miró, 12 i 13 de març de 1977), van considerar que:
- Estudiar la urgent confecció i l’edició del Vocabulari Musical Català.
- Reivindicar per al nostre patrimoni nacional l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
- Promoure la difusió de l’obra musicogràfica de Robert Gerhard.
A més del Manifest general, l’Àmbit de Música va elaborar diferents ponències i treballs relacionades amb aquesta temàtica:
I. Música i Societat.
II. La Composició.
III. L’Intèrpret.
IV. La Nova Cançó.
V. La Difusió de la música.
VI. La Pedagogia de la música.
VII. Les Institucions.
VIII. Musicografia: Història, Musicologia i Crítica.