Tal i com explica Jaume Fuster al seu llibre sobre el Congrés de Cultura Catalana, en un primer moment, el Secretariat Cultural no havia pensat en el tema del mar, i no va ser fins la primavera del 1976 que Alexandre Ribó, el responsable de l’àmbit, els va fer adonar de l’absència del tema marítim. Finalment el van acabar acceptant i el van incloure com un nou àmbit del Congrés.
Malgrat tot, hi hagueren molts problemes. D’una banda, tot i els esforços per la col·laboració i la bona disposició d’algunes persones com Maria-Antònia Oliver, Duran Ordinyana, Eliseu Climent, Arcadi Garcia… Alexandre Ribó no va voler coordinar-se a nivell de Països Catalans. D’una altra banda, van sorgir conflictes amb el Consell d’Àmbit. La cloenda d’aquest àmbit s’havia de celebrar a Vilanova i la Geltrú, però degut a les discrepàncies entre Alexandre Ribó i el Secretariat de Vilanova es van veure obligats a posposar-la. Més tard, l’informe que presentaren, segons el Consell Assessor era d’un nivell inferior al què demanaven, així que van retornar el projecte. Després d’un seguit de discrepàncies més entre Alexandre Ribó i el secretari tècnic del Consell Assessor, Ramon Vila-Abadal, Ribó va presentar la seva dimissió. D’aquesta manera, el Congrés de Cultura Catalana es va quedar sense un final d’àmbit i sense unes Resolucions de Navegació i Pesca.