Pel que fa a les resolucions de l’àmbit de producció literària, la Coordinadora de l’Àmbit va decidir tractar quatre temes principals alhora de redactar i presentar aquestes.

  • El primer de tots, titulat “Balanç històric de la producció literària als Països Catalans”, no pretén ser una història de la literatura catalana de 1939 ençà, sinó que pretén ser el testimoniatge d’una actitud de resistència enfront al genocidi cultural que el franquisme pretenia perpetrar contra la nostra llengua, la nostra cultura, i en tant això, la nostra literatura.
  • El segon tema tractat és sobre la llengua, titulat “L’escriptor català i l’ús de la llengua”. Els escriptors, en aquest tema, pretenien analitzar el seu instrument de treball, la matèria primera, observar les dificultats que tenien i proposar solucions col·lectives i específiques per tal de millorar-ne l’ús que en fan.
  • En tercer lloc, van estudiar les relacions entre l’escriptor i la societat en la qual està immers. Aquest tema correspon al debat que es va celebrar a Barcelona titulat “L’escriptor català i la política”. El propòsit era estudiar quina era l’aportació dels escriptors a una societat nacional que no es realitza plenament, que no posseeix recursos per l’autogovern i que manifesta la voluntat de ser àmplia i constant.
  • Per últim, van elaborar un projecte de futur que millorés la producció catalana i normalitzés la seva relació amb la societat en la que es produeix ja que volien que la cultura catalana es vinculés a un procés de normalització cultural i lingüística i que passés per l’assoliment de les formes d’autogovern, les quals eren un element irrenunciable per qualsevol escriptor català. El definien com un programa elemental però imprescindible per tal d’assolir la normalitat literària de la nostra llengua i la nostra cultura.

A més d’aquests quatre temes d’abast més general, a les resolucions van afegir tres addendes sobre temes específics però imprescindibles per normalitzar la producció literària als Països Catalans:

  • “La crítica literària als Països Catalans”. Aquest gènere literari va ser un dels que més va patir el genocidi cultural del franquisme, degut a la manca de publicacions. Des de l’àmbit de producció literària defensaven l’existència d’una crítica literària que servís de nexe entre l’escriptor i el lector i que ajudés a la difusió i a la comprensió de tots els gèneres literaris catalans.
  • “El llibre infantil de creació”. En aquest treball hi van participar escriptors de llibres infantils, dibuixants, pedagogs, editors i llibreters. Defensaven que si es volia aconseguir un futur de plenitud era necessari que les generacions més joves entressin en contacte amb el llibre de creació des de la infantesa. Aquesta premissa fa que aquest tema esdevingui un dels més importants pel futur.
  • “Sociologia del fet literari als Països Catalans”. Es volia realitzar un estudi sociològic que permetés tenir un coneixement aprofundit de qui llegeix i què llegeix als Països Catalans. La manca de mitjans i temps no van permetre que aquest es realitzés.

Manifest de l’àmbit de Producció Literària