Aquestes Resolucions contenen tres grans apartats:

1. Antecedents històrics de la recerca a Catalunya.

Aquesta primera part de les Resolucions fa un repàs al llarg de la història més recent de les institucions dedicades a la recerca i la situació d’aquesta en cada etapa històrica, des de principis del segle XX amb la creació de l’Institut d’Estudis Catalans, l’any 1907 i promogut per Prat de la Riba, fins a centrar-se en les institucions i les polítiques de recerca en el si de la Dictadura franquista, passant per l’estat de la recerca en temps de la República.

2. Situació de la recerca, any 1977.

Pel que fa a aquesta segona part de les Resolucions de l’àmbit de Recerca s’explica quin era l’estat d’aleshores de la recerca, l’any 1977. L’estructura organitzativa de la investigació espanyola és dispersa i difícil de coordinar.

Sector públic. Institucions de Recerca de caràcter públic. Una font de finançament de la recerca és la Comissió Asesora de Investigación Científica y Técnica.

  • Centres dependents de l’administració central. Caràcter centralitzat, burocràtic i insuficient d’aquestes institucions públiques incideix en la recerca catalana.
  • Centres dependents de l’administració provincial. Subvencionades per la Diputació de Barcelona. Encara que les condicions d’aquests centres siguin precàries, la recerca que duen a terme són més a l’abast i més d’acord amb les necessitats concretes de Catalunya.
  • Centres dependents de l’administració local. Alguns centres depenen dels Ajuntaments, com per exemple l’Institut Municipal d’Història de Barcelona. La recerca a la universitat.

Sector Privat.

  • Activitats de recerca: d’una banda, es dedica a la recerca de la protecció dels treballadors i el medi ambient, i d’altra recerca destinada a l’entorn del sector serveis.
  • Recerca en entitats privades no lucratives: A Catalunya, estaven emergint a finals dels anys 70 instituts o Fundacions de caire polític i cultural. Per exemple: el cas d’Òmnium Cultural, Fundació Jaume Bofill…

Institut d’Estudis Catalans: Després de l’any 1939 l’Institut no va ser prohibit, però sí marginat de tota ajuda econòmica oficial i oblidat per la “política científica” franquista. Amb la seva rehabilitació començava aleshores una nova etapa il·lusionadora. L’activitat d’algunes filials l’han convertit en l’única institució per potenciar el treball científic.

Col·legis Professionals: Aquests sorgeixen a través de les Comissions d’Investigació, cada un es dedica a la recerca del seu àmbit específic.

3. Propostes futures.

Política Científica:

  • Creació d’un Consell Científic i Tecnològic, que comprendrà la recerca pública i privada i tindrà poder de decisió política dependent de la Presidència de la Generalitat. Haurà de disposar dels mitjans suficients i rebre els ajuts necessaris de les Conselleries de la Generalitat. La funció principal del CCT ha de ser la de definició i el control d’un Pla General de Recerca Científica, comprendrà la recerca del sector públic i privat.
  • Transferir a la Generalitat els centres que pertanyien al Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
  • Elaborar un inventari potencial investigador del país i aconseguir un nivell òptim d’investigadors.
  • Preveure una inversió pública destinada a la recerca científica als Països Catalans.
  • Fomentar la recerca.

Recerca a Museus: Organisme que sistematitzi i normalitzi el patrimoni dels museus i que porti a terme funcions de difusió cultural i de recerca.

Les biblioteques a Catalunya:

  • La Biblioteca de Catalunya de l’IEC que es converteixi en la Biblioteca Nacional de Catalunya. Que reculli tota la producció editorial catalana i tota la producció bibliogràfica i documental sobre Catalunya arreu del món.
  • Crear una xarxa de biblioteques científiques i especialitzades al servei dels investigadors.
  • Professió científica del personal bibliotecari.

Política d’Informació i Documentació a Catalunya:

  • Renovar els plantejaments d’organització en el camp d’informació i documentació.
  • Crear un Consell encarregat de coordinar tots els àmbits.
  • Crear l’Institut Català d’Informació que comprengui els serveis d’Estadística, Geografia i de Documentació.

El català com a llengua d’expressió científica:

  • Ús científic del català.
  • El català no té problemes intrínsecs generats pel mateix català, sinó problemes extrínsecs. D’una banda, la situació d’inferioritat per motius sociopolítics i econòmics. D’altra banda, la situació opressiva que el català ha patit durant tant temps i de la qual han sorgit problemes de l’expressió científica catalana.
  • Les solucions que proposa aquesta comissió per resoldre aquest problema són que: és necessari aconseguir una escola catalana de català i en català, per dur-ho a terme és necessari elaborar llibres de text amb el lèxic especialitzat en cada àmbit i recomanar als científics que publiquin els seus articles científics en llengua catalana. Per últim, crear revistes científiques catalanes.
  • Acció de divulgació científica, especialment a les escoles.