Extret del llibre de Lluís Duran. El Congrés de Cultura Catalana i la transició política. Editat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana
Segons l’historiador Lluís Duran, l’àmbit de Sanitat plantejava una revolució. Les resolucions d’aquest presentaven una esmena a la totalitat, es proposava un nou concepte de salut: “és aquella manera de viure a través de la qual l’home va desplegant les seves possibilitats i aconsegueix la seva realització”. Des d’aquest àmbit es reivindicava la promoció de la salut, la medicina preventiva i la reinserció social enfront de la medicina curativa. Volien plantejar el futur amb una atenció sanitària completa, una estructuració territorial adient, és a dir, relació entre sanitat pública i sanitat privada i una avaluació del sistema. Defensaven, també, una sanitat homogènia i igual per a tothom, una sanitat pública de control i gestió per part de la població, descentralitzada i finançada pel conjunt de la societat.
L’àmbit de Sanitat va rebre el suport del Col·legi de Metges i el seu delegat va ser Ramon Espasa, el qual fou conseller de sanitat de la Generalitat de Catalunya posteriorment, va impulsar el Debat Sanitari al Principat i va ser un dels promotors del Consell Nacional de la Salut. Els altres delegats de l’àmbit varen ser Cèsar Sainz pel País Valencià i Antoni Avellà per les Illes.
Durant l’acte final hi va haver aportacions de tots els Països Catalans. Les seves resolucions contenen una anàlisi de la Seguretat Social i una definició de Salut que va molt més enllà de la definició tradicional de la OMS. Una definició dinàmica, que després d’un congrés celebrat a Perpinyà va quedar reflectida així: “Salut és aquella manera de viure que és autònoma, soldaria i joiosa”. La cloenda de l’àmbit va ser un model d’acte acadèmic entre metges, tècnics, polítics i usuaris el qual va tenir lloc el 22 de Maig de 1977 a Terrassa.
Resolucions de l’Àmbit de Sanitat
Cartell de cloenda de l’àmbit de sanitat.