Pel que fa a les Resolucions del Congrés en l’àmbit d’Estructura Educativa aquestes comencen recollint el marc històric del sistema educatiu, per tal de poder comprendre la situació d’aquest que tenia en el moment de la celebració del Congrés de Cultura Catalana. Així doncs, es fa una petita revisió històrica del sistema educatiu des del segle XIX fins al final de la dictadura franquista, centrant-se especialment en la problemàtica de la llengua a l’escola el qual és un tret característic de la problemàtica educativa dels Països Catalans. Argumenten que malgrat la fi de la dictadura franquista i malgrat les esquerdes que hi va haver, l’estructura educativa continuava responent a una sèrie de característiques heretades de l’època feixista.

  • A nivell polític, la centralització i la burocratització impedien el normal desenvolupament del sistema educatiu ja que aquest afavoreix la jerarquització i la parcel·lació.
  • A nivell econòmic, l’escàs pressupost i la planificació racional que no té en compte les necessitats de la societat i, a més, amb un caràcter totalment burocràtic que ignorava la participació dels interessats.
  • A nivell social, l’estructura continuava reflectint la divisió classista de la societat.
  • A nivell acadèmic, el fet d’ignorar la realitat plurinacional de l’Estat espanyol i les seves característiques regionals i comarcals condicionava els programes escolars de tots els nivells que tenen poc a veure amb la realitat i el món social de l’alumne. També, identifiquen el procés de culturització amb el procés d’urbanització, d’aquesta manera identifiquen el camp com el reducte de la ignorància i de la incultura.

A les Resolucions s’exposen les síntesis dels treballs de cada  subcomissió, és a dir, de cada nivell educatiu, a més de diverses comissions realitzades en el si d’aquest àmbit, com ara: el català a l’ensenyament, les activitats extraescolars, l’escola i el medi, el paper dels pares en l’estructura educativa i estudis històrics.

  • Llar d’infants:

Els objectius que es proposaven van ser: Guarderies gratuïtes, inclusió en el MEC, subvencions fixes i controlades, principis pedagògics a aplicar en el centre, gestionades per pares, educadors i entitats, titulació adequada, sense finalitat de lucre, edificis i espais adequats, creació del Patronat Municipal de Guarderies, Plataforma reivindicativa de tots els treballadors de guarderies.

  • Parvulari:

L’educació pre-escolar s’ha d’organitzar com una institució caracteritzada per una àmplia llibertat d’investigació i experimentació. També, cal assegurar la igualtat d’oportunitats educatives per a tots els  nens. Propostes: els organismes públics han de planificar que l’educació sigui gratuïta en tots els aspectes. L’educació partirà de la globalització de totes les àrees a través de la realitat del nen i tenint en compte el nivell en què es troba quan arriba al centre. Cal, també, una participació activa dels pares. Pel que fa a la llengua, és en l’etapa de la llar d’infants-parvulari que aquesta necessitat esdevé indefugible ja que és el moment en què els nens estan adquirint i afermant aquesta llengua i amb ella formant el seu pensament, d’aquesta manera no pot ser marginada la llengua pròpia. Al Principat ja comença a ser comunes les llard d’infants i els parvularis en català, no obstant, a les Illes i al País Valencià encara no.

  • EGB:

Tenint en compte la realitat sociopolítica que incideix en la problemàtica de l’EGB, és convenient incidir de manera particular sobre la realitat interna de l’escola i assenyalar-ne els punts essencials per solucionar els problemes: anàlisi dels aspectes sociològics (orígens familiars, sexe, llengua, etc.), aspectes psicològics i pedagògics; criteris per estudiar el medi pròxim al noi (integració dels nois al lloc on viuen, aportar quelcom a la col·lectivitat); hàbits i valors que s’han d’inculcar des de l’escola, organització i funcionament escolar, col·laboració i participació.

Aquest nivell de l’ensenyament continua patint greus defectes estructurals perquè els principis apuntats es puguin dur a la pràctica, com per exemple l’excessiu nombre d’alumnes per mestre, la manca de serveis annexos, sanitaris, etc.; els continguts que ignoren la realitat natural i social dels alumnes.

  • Batxillerat:

Necessitat d’unificació dels diversos cicles educatius fins a 16 anys és un element indispensable per una nova estructura educativa. Cal obrir un procés de canvi, sense trencaments improvisats i autoritaris, el qual s’ha d’iniciar damunt de dues bases: La modificació progressiva de BUP i FP pel que fa als programes i iniciar l’equiparació de titulacions i aptituds del professorat de BUP i FP, oferint totes les possibilitats per la reconversió de l’actual professorat.

  • Formació Professional:

Consisteix en l’última etapa de l’ensenyament obligatori en la qual hi ha una bifurcació entre BUP i FP en acabar l’EGB. Els estudis d’FP es consideren fortament discriminatoris ja que només un percentatge mínim d’alumnes amb el títol de Graduat Escolar cursen aquests estudis. Normalment, els qui cursen FP són alumnes que han estat marginats de l’EGB i que no tenen cap motivació per fer seguir estudiant. A les presents resolucions es fa una forta crítica a aquest nivell educatiu pel seu mal plantejament.

  • Universitat:

S’ha establert a les tres universitats catalanes endegar processos de transformació a les estructures universitàries anomenats “processos constituents” que han de permetre avançar decisivament cap a la configuració d’una institució universitària, autònoma i democràtica, posada al servei de la societat catalana.

  • L’eix fonamental d’aquests processos és constituir una Universitat autònoma en una Catalunya democràtica, és a dir, la conquesta d’unes llibertats universitàries fonamentals que constitueixen uns drets que la Universitat ha d’exercir responsablement: llibertat de definició de plans d’estudi i investigació, llibertat d’elecció de mètodes pedagògics i mecanismes d’avaluació i d’atorgament de graus, llibertat de promoció i selecció del seu propi personal, llibertat d’elaborar les seves pròpies normes de funcionament. Aquesta autonomia és inseparable d’un funcionament d’un govern democràtic a les universitats.
  • La reestructuració del professorat, com a eix fonamental de l’autonomia. Que la Universitat mateixa defineixi els seus quadres de professors d’acord amb les necessitats que es manifestin mitjançant uns mecanismes objectius i rigorosos.

Aquest subàmbit va estar elaborat a nivell de Principat, més tard es van afegir els treballs realitzats sobre la universitat al País Valencià i a les Illes, aquesta última amb molts punts comuns amb les universitats del Principat. Respecte al País Valencià, la universitat que desitjaven era una inscrita en una democràcia econòmica, política i social. Una Universitat que sigui democràtica, a més de l’aspecte formal i del seu propi funcionament, que sigui democràtica en el seus continguts. També, defensaven una Universitat pública i popular, amb autogestió interna, que defensi els trets culturals específics d’aquests territoris i els interessos col·lectius, com ara des del punt de vista lingüístic es reconeixerà la cooficialitat de les dues llengües parlades al País com a llengües docents i administratives. A més, volien que la Universitat escollís lliurement la seva estructura administrativa.

  • Formació del Professorat:

Es considera decisiva la formació del mestre per a la renovació de l’ensenyament. L’escola de mestres que proposaven tenia els principis següents:

  • Formació integral del mestre.
  • L’escola de formació de mestres haurà d’entroncar, en cada cas, amb la seva pròpia tradició, la qual crearà un sistema educatiu propi, adequat i vinculat a la societat que serveix i per la qual prepara els mestres.
  • Es tracta d’una escola universitària i exigeix un nivell de formació universitari.
  • Aquesta dóna una formació professional, per tant, donarà a les pràctiques tota la importància adequada.

COMISSIONS DE L’ÀMBIT:

El català a l’ensenyament: L’objectiu final és assolir l’ensenyament en català per a tots els nivells i tots els sectors de l’Estructura educativa. Des del primer moment i a partir de la reinstauració de les institucions, cal:

  • Establir una planificació diversificada segons les situacions i que comprengui tots els sectors: formació de mestres, promoció de professorat autòcton, reciclatge del professorat actual, etc.
  • Principi bàsic: no hi ha cap motiu per no fer l’ensenyament en català.
  • Planificar la catalanització lingüística de cada centre.
  • Cada centre determinarà la programació i el ritme concret. Les autoritats educatives tindran plenes facultats per organitzar centres específics.

Activitats extraescolars: Defensen que qualsevol política d’educació del temps lliure s’ha d’enfocar des de les perspectives següents:

  • El futur govern català institueixi un Ministeri de la Infància i de la Joventut on s’aculli la dimensió de temps lliure.
  • Que l’atenció del lleure dels infants i adolescents es reconegui com un servei públic impulsat i subvencionat per les esferes oficials.

Escola i Medi: L’escola no pot educar ni donar a conèixer la realitat si no participa en la dinàmica pròpia de la seva societat, cal inserir la formació del nen a l’entorn social, cultural, econòmic i polític connectant-la amb la realitat més immediata: barris, pobles, ciutats i comarques. Cal establir un contacte entre l’escola i les entitats i les organitzacions locals, a més, que aquestes disposin de Biblioteques, sala d’actes, llocs de reunió per associacions i que les aules s’aprofitin per realitzar cursos, tallers, etc.

Paper dels pares a l’estructura educativa:

  • La família és el nucli primari educatiu. Els pares i els mestres són els adults que comparteixen les responsabilitats de l’educació dels nens, per tant, aquests cal que treballin conjuntament. També, cal que tinguin veu i vot a l’hora de decidir la marxa general de l’escola a través d’una Comissió de Pares.
  • La televisió i la ràdio esdevenen agents de socialització i d’influència ideològica. Els pares i els mestres han de treballar conjuntament per desenvolupar una receptivitat crítica.
  • El món professional, les relacions de treball i els problemes del barri, poble, etc. han de ser explicats i discutits a l’escola.
  • Servei militar (abans obligatori), ha de respectar el dret a l’objecció de consciència i transformat en un servei cívico-social.

Estudis Històrics: Divulgació històrica, Investigació històrica en arxius, Debat, tots aquests realitzables en el marc d’un procés d’institucionalització política i de normalització cultural.