Aquest informe de resolucions de l’àmbit d’Estructura Social del Congrés de Cultura Catalana, presentat a la ciutat de Girona, pretén contribuir a una aproximació teòrica a l’estructura social dels Països Catalans. No significa res més que un pas cap a un inventari de dades susceptibles d’una posterior sistemització teòrica més adequada i coherent, i de ser utilitzades com a referència per a opcions i alternatives político-culturals.
Aquestes resolucions consten de:
En primer lloc, una presentació i introducció de l’anàlisi de l’estructura social dels Països Catalans. La societat dels Països Catalans apareix inserida a un sistema de coordenades territorials i demogràfiques d’història, llengua i cultura i integrada per tres subconjunts: El dels països formats pel Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears dins de l’estat espanyol; el de la Catalunya Nord dins l’Estat francès i el d’Andorra amb un règim polític especial. D’aquesta manera, més que una realitat única i uniforme de Països Catalans, s’explica cada país que conformen els Països Catalans com una estructura social diferenciada, com a reflex del respectiu procés històric i del context econòmic i polític. Aquest document no constitueix el producte acabat d’una investigació sociològica profunda i sistemàtica sobre els elements típics de l’estructura social dels Països Catalans, sinó que aporta algunes dades elementals relatives a aspectes fragmentaris de l’estructura social dels Països Catalans, alhora que deixa constància de la necessitat i la urgència de promoure, amb els recursos adequats, l’autèntic treball d’estudi de l’Estructura Social global dels Països Catalans.
En segon lloc, s’explica l’evolució i la distribució de la població dels Països Catalans, utilitzant les dades del padró d’habitants de l’any 1975. Trobem que la migració és un factor clau per explicar el creixement de la població al llarg del segle XX. A través del següent enllaç podeu llegir el document sencer:
Evolució i Distribució territorial de la població als Països Catalans.
Per últim, es parla específicament de l’estructuració social diferenciada per cada territori que composen els Països Catalans:
- Illes Balears: Es pot destacar l’important creixement de població que experimenta a la dècada dels anys 70 a causa del turisme, el qual és el factor socioeconòmic que explica el canvi social d’aquest territori.
- País Valencià: El canvi social més rellevant que experimenta és el desplaçament de l’agricultura pel sector econòmic de la indústria.
- Principat de Catalunya: El canvi social i l’important creixement de la població s’explica, principalment, per la immigració.
El conjunt de treballs d’aquest àmbit inclou, a més, d’altres estudis de caràcter local i de comunicacions diverses, les aportacions següents:
- Jordi Borja i Marina Subirats: Catalunya: Emergència d’una societat organitzada, moviments socials i institucions polítiques.
- Jordi Cardelús, Josep M. Oroval i Àngels Pascual: La immigració com a tòpic (a Catalunya).
- Jordi Estivill: Petita burgesia, feixisme i qüestió nacional a Catalunya.
- Lluís Fina i Manuel Ludevid: Condició obrera i moviment sindical a Catalunya.
- Salvador Giner: L’estructura social a Catalunya.
- Faustino Miguélez i Jordi J. Santolària: Aproximació a l’estructura laboral de Barcelona.
- Damià Mollà: L’estructura social al País Valencià.
- Jordi Peix: Classes socials dins l’agricultura catalana.
- Josep Picó: Estructura laboral al País Valencià.
- Esteban Pinillas de las Heras: Breu resum de la investigació sobre la immigració i mobilitat social a Catalunya. Moviments intra i intersectorials en el mercat de treball a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
- Lluís Recolons: Evolució i distribució territorial de la població a Catalunya.
- Armand Sáez: Població i treball a Catalunya. Perspectives de la població a Catalunya.
- Carlota Solé: Les classes socials a Catalunya.