L’àmbit d’Història del Congrés de Cultura Catalana s’encarrega d’estudiar la situació dels estudis històrics dels Països Catalans. Els responsables d’aquest àmbit van ser Isona Passola i Jaume Sobrequés pel Principat, Dolors Bramon pel País Valencià i Sebastià Serra per les Illes. Les resolucions d’aquest àmbit es van presentar a Balaguer el 9 d’Octubre de 1977 i els seus actes de cloenda van ser un dels més brillants del Congrés.
En l’època que es va celebrar el Congrés de Cultura Catalana, després de la mort del dictador, la història de Catalunya tenia un espai molt reduït en l’espai públic, només era difosa per grups literaris. La divulgació històrica havia tingut un paper clau en l’activitat patriòtica, abans del 1939, ja que ajudava a configurar un imaginari col·lectiu i era una eina de consciència nacional. El què tracten d’elaborar en aquest àmbit és fer un balanç de les activitats historiogràfiques des de 1939, des d’un posicionament científic. Es preocupen pels arxius, les excavacions, les escoles, i sobretot, per la formació dels historiadors, els arqueòlegs, els arxius, les biblioteques i els conservadors de museus; ja que durant l’etapa franquista estava prohibit l’ensenyament i la difusió de la història Catalunya. Miquel Coll i Alentorn oferia un curs d’història en plena clandestinitat.
Des de l’àmbit van editar:
- Una memòria sobre la salvació i conservació d’arxius.
- Una cronologia dels PPCC.
- Un àudio-visual d’història per les escoles.