En primer lloc, a les Resolucions de l’àmbit d’Història es fa un balanç de les activitats historiogràfiques realitzades a la postguerra franquista. Afirmen que cal respondre al desenvolupament de la consciència de comunitat de Països Catalans, amb estudis d’història comparada així com les relacions entre tots els territoris de parla catalana. Des de la comissió que ha elaborat el balanç de l’activitat historiogràfica, han proclamat unànimement la necessitat d’una coordinació de la recerca històrica que permeti superar les repeticions injustificades i les llacunes en el coneixement del nostre passat.
L’estudi de la Història és la base de la personalitat i identitat dels nostres Països Catalans. La història de cadascun d’ells no es pot entendre per separat sinó que s’ha d’estudiar dins d’un context de conjunt. L’ensenyament de la Història s’ha vist obnubilat per un període de distorsió sistemàtica de la veritat provocada des del poder autoritari que ha dominat l’Estat espanyol.
Malgrat tot, alguns períodes històrics, considerats com a menys perillosos ideològicament, han pogut ésser investigats amb certa llibertat. Ha calgut sempre, però, un gran esforç individual i col·lectiu per a obviar aquella distorsió i aquell silenci imposats per les circumstàncies.
Per tal d’encarrilar la política a seguir, des de l’àmbit d’Història suggereixen les propostes següents:
- Estimular i coordinar les recerques, especialment per part de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Universitat.
- Potenciar econòmicament els estudis de prehistòria (excavacions), d’història (investigació d’arxius) i la conservació de monuments, jaciments i museus per part de les entitats oficials (Generalitat, Conselleria de Cultura).
- Distribuir l’ensenyament especialitzat segons les àrees territorials dels Països Catalans.
- Vetllar per la formació intensa dels professionals arqueòlegs, historiadors, arxivers, bibliotecaris i conservadors de museus.
- Imposar el reciclatge de professors, conservadors, etc.
- Coordinar i fomentar els congressos, col·loquis, setmanes d’estudis especialitzats.
- Divulgar sistemàticament a les escoles els resultats aconseguits per la investigació en aquests darrers anys.
- Fomentar els estudis d’història local, situant-los dins d’un context general.
- Finançar la publicació dels resultats seriosos de la investigació, dels inventaris, catàlegs, repertoris, etc.
- Crear nous arxius, especialment els Generals de l’Administració autònoma de cada país català, dels comarcals i municipals; nous museus comarcals i locals; noves biblioteques públiques i populars per a l’estímul i difusió dels coneixements històrics entre el poble.
- Fomentar els contactes i intercanvis amb altres entitats d’estudis històrics d’arreu del món.
A més d’aquestes propostes, també exposen els suggeriments següents:
- Cohesionar la comunitat d’historiadors a partir de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’IEC, el qual s’encarregava de la recerca i la divulgació.
- Reconèixer Jaume Vicens Vives com a renovador metodològic.
- Crear l’Arxiu Nacional de Catalunya.
- Abolir l’espoli documental.
- Edició d’una Memòria sobre la solució i conservació d’arxius, una cronologia dels Països Catalans i un audiovisual d’història per escolars “Què vol dir ser catalans?”.
També, es presenten els resums dels treballs sobre arqueologia, prehistòria i història antiga, història medieval, moderna i contemporània tant de Catalunya com del País Valencià. A més, es presenta, també, la ponència sobre conservació de documentació i arxius i finalment, la proposta de les Illes sobre l’ensenyament de la nostra història.