En el Congrés de Cultura Catalana hi va haver un important paper i participació de diversos escriptors i poetes dels Països Catalans. Això va dur a la participació en diverses publicacions i actes del Congrés, per exemple, la seva participació que tingueren en una iniciativa duta a terme per estudiants de l’I.N.B. Egara de Sabadell-Terrassa, en la qual, un grup d’estudiants decidí enviar cartes a diversos escriptors dels Països Catalans amb una sèrie de preguntes davant la seva preocupació per la falta de coneixement que tenien per la seva pròpia cultura i en particular, per la literatura catalana.

Per una literatura nacional i popular (AHCB)

Això portà a dur-los a escriure unes conclusions on donaren una visió del pensament dels diversos escriptors, iniciant per l’acord generalitzat de la denúncia de la repressió política a partir de la censura, però també per la falta d’institucions culturals pròpies, entre elles l’escola catalana.

Tanmateix, fan referència a les preocupacions dels escriptors, sobre quin tipus de producció feien i què pretenien fer arribar a la gent, trobant-se des de posicions en el que els autors no s’havien plantejat mai què dir, per tant, sense una intencionalitat clara, a altres que buscaven explicar vivències tant pròpies com de la seva generació, fins a un grup més polititzat, que cercaven explicar les injustícies socials. Justament, aquesta visió, des d’uns escriptors més polititzats a altres més allunyats d’aquesta posició, es pot observar en diverses preguntes que se’ls hi plantejaren, com en la pregunta de quin era el seu paper com a escriptors dins de la societat, on les opinions varien des d’una funció com a servei públic en produir un plaer estètic, a conèixer-se a un mateix i poder-ho transmetre, a la visió de l’escriptor com a geni, fins a una posició més compromesa socialment, sent l’escriptura una funció crítica i ètica amb intenció de culturitzar la societat i transformar-la.

També s’hi troben diferències en un àmbit que afecta als escriptors com a conjunt, que és la proposta de creació d’un Sindicat. Aquest sindicat es plantejava engegar-lo a partir de l’àmbit de literatura del Congrés de Cultura Catalana, o ja mitjançant l’organisme del Pen-Club Internacional. Davant d’aquesta idea, la majoria dels escriptors n’eren partidaris, però una part no acabaven de veure-hi la funcionalitat i ho observaven amb escepticisme, o fins el punt de considerar que com a escriptors ja tenien prou privilegis.

Tot i això, la reivindicació cultural i lingüística era comuna en els diversos escriptors, els quals remarcaven la marginació de la llengua a causa dels anys d’opressió que havia patit la societat sota la dictadura franquista, i remarcaven la importància de convertir la llengua en la cultura popular del país i que es trobés a l’abast de tothom, per així aturar la seva marginació i disgregació. Finalment, responent a una de les preocupacions dels estudiants, l’ensenyament de la literatura a l’institut, concordaven en que la situació del moment era negativa i necessitava una canvi radical amb l’assentament del català com a primera llengua, la necessitat de conèixer la literatura de diversos llocs i la renovació de programes.

Com aquest cas, els escriptors participaren també en la creació d’obres pròpies durant el Congrés, fou en aquest àmbit, que el Price-Congrés va prendre una marcada importància, doncs els diversos escriptors s’uniren per la reivindicació de l’ús oficial del català i escriviren diversos poemes i proses que quedaren recollits. Alguns dels autors que hi participaren, entre altres, foren Vicent Andrés Estellés, Joan Brossa, Joan Colomines, Tomàs Garcés, Joaquim Horta, Miquel Martí i Pol, Pere Quart o Joan Vinyoli.

Cartell Price-Congrés

Tanmateix, el Congrés de Cultura Catalana participà en diverses publicacions relacionades amb els escriptors i poetes, per exemple, amb la publicació editada pel Partit del Poble Català on hi ha un recull de poemes de diversos autors com Josep Maria de Sagarra, Miquel Durant i Tortajada, Frederic Soler, Angel Guimerà, Salvador Espriu o Apel·les Mestres sobre temes nacionals, antifeixistes i relacionats amb la llibertat. En aquesta publicació, el Congrés publica un text sobre la campanya el català al carrer, on denunciaven la castellanització imposada des de Felip V, i la repressió viscuda amb la dictadura franquista, la qual reprimí la llengua i les manifestacions culturals.

 

Fonts consultables al Pavelló de la República: Congrés de Cultura Catalana, Antologia Price-Congrés, Edicions 62, Barcelona, 1977; Volem l’escola catalana: treball col·lectiu de les alumnes de l’I.N.B. “Egara” de Sabadell-Terrassa i els escriptors catalans, Edicions La Magrana, Barcelona, 1977;  Partit del Poble Català, 11 de setembre: els poetes catalans canten la diada nacional: recull de poesies patriòtiques, Sardanes i Esplai, Barcelona, 1977.

 

Redactat per Sandra Moncusí