Conclusions de l’Àmbit:

En aquest moment decisiu per al redreçament dels Països Catalans, reconeixent que la religió –especialment el catolicisme- té encara un pes considerable en la nostra societat i, per consegüent, una notable responsabilitat en l’edificació de la “nova cultura catalana” propugnada pel Congrés, per acabar amb l’anòmala situació actual de les esglésies en matèria de catalanitat i per tal de liquidar l’antiga tradició de convertir les batalles polítiques en “guerres de religió”, demanem:

  1. Que les esglésies existents als Països Catalans prenguin les mesures adequades per arribar a la total normalització del català en els seus espais d’influència i maldin per a fer efectiu llur arrelament en la cultura catalana.
  2. Que, en particular, l’Església Catòlica i les seves institucions adoptin una clara i ferma postura oficial de fidelitat als Països Catalans, tot cercant les fórmules més adients per resoldre el problema plantejat pel fenomen de la immigració.
  3. Que les esglésies, congregacions i ordres religiosos adeqüin llur estructura organitzativa i territorial a la realitat nacional dels Països Catalans, per tal d’acabar amb qualsevol forma de sucursalisme religiós.
  4. Que, en particular en l’Església Catòlica, a partir del nomenament de bisbes nadius i del reforçament de l’autonomia de les Províncies Eclesiàstiques (amb inclusió del bisbat de Perpinyà en la del Principat i creació de la de les Illes) es constitueixi la Conferència Episcopal dels Països Catalans; i, alhora, que es revisin les demarcacions generals i diocesanes d’acord amb les orientacions autòctones en matèria d’ordenació del territori.
  5. Que les esglésies- especialment la catòlica- s’esforcin per consolidar l’estrenat pluralisme polític dels cristians, que siguin veritables escoles de llibertat i de democràcia, i que no siguin obstacle ideològic en la lluita contra les diverses formes d’explotació, d’opressió i de discriminació.
  6. Que s’instauri un règim de separació Església- Estat que garanteixi eficaçment la llibertat religiosa de tots els ciutadans i que les anomenades “qüestions mixtes” es resolguin en un clima de diàleg i de democràcia, evitant el ressorgiment de la “qüestió religiosa”.
  7. Que les esglésies- en especial la catòlica- respectin el procés democràtic a l’hora de traduir en normes jurídiques la diversitat de criteris morals vigents en la nostra societat.