MANIFEST DE L’ÀMBIT D’ARQUITECTURA I DISSENY: 

L’Àmbit d’Arquitectura i Disseny, que ha decidit explícitament de tractar els temes de l’especialitat que són objecte de polèmica arreu del món per tal com llur anàlisi ha d’ésser feta des de plataformes de discussió internacionals, ha aprofundit d’una manera especial en la problemàtica referida a:

Protecció del patrimoni arquitectònic, víctima de la ineficàcia d’organismes estatals, “provincials” i locals que actuen descoordinadament. Els organismes de l’administració central desconeixen allò  que protegeixen a distància, distribueixen arbitràriament els recursos econòmics, etc.; llurs delegacions “provincials” solen servir interessos privats, treballen sense rigor científic, són mancades de participació popular, etc. Els organismes de l’administració local no tenen poder efectiu.

Política de l’habitatge, analitzada de la guerra ençà, en una etapa (1939-53) de gran dèficit quantitatiu, en una segona etapa (1953-65) de gran intervenció estatal, i en una tercera etapa (1965-75) en què la iniciativa de la promoció passa a mans privades.

Terminologia arquitectònica catalana, camp compartit amb l’àmbit de llengua, l’estudi del qual revela la postració idiomàtica de les escoles d’arquitectura, d’aparelladors, d’enginyers, etc. i dels professionals que ni són formats, fet agreujat per la situació no catalanòfona d’amplis sectors menestrals i obrers de la construcció.

Minusvàlids i espai arquitectònic, anàlisi centrada en l’ús dels invidents.

A causa d’aquest estudi hom ha conclòs:

Quant a la política de l’habitatge, que la preocupant situació actual és conseqüència de l’administració franquista (1939-75), situació explicada mitjançant l’anàlisi dels models de producció d’habitatges, condicionada pels tipus de promoció, per l’evolució del procés tecnològic, i per l’estructuració professional i laboral de la força de treball en el sector de la construcció. L’enfortiment d’un poder públic autòcton als Països Catalans, controlat democràticament, és imprescindible per trobar fórmules de futur vàlides.

Quant a la protecció del patrimoni arquitectònic català, aquest ha estat una de les bases fonamentals d’aquest àmbit, es proposa que caldria crear un nou servei, germen d’un organisme especialitzat dels serveis de la Generalitat, que vetllés per la protecció d’aquest patrimoni. L’organisme ha estat engegat amb el nom de SERPPAC (Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català), amb finalitat assessora, sensibilitzadora, denunciadora i promotora d’estudis i activitats a favor de la conservació i recta utilització del patrimoni arquitectònic urbà i rural, amb expressa inclusió dels conjunts arqueològics del paisatge urbà i del paisatge resultant de l’acció edificatòria de l’home en el medi natural.

Quant a l’arquitectura i disseny dels Països Catalans, que, en efecte, existeixen no solament unes formes arquitectòniques genuïnes dels nostres països, sinó també unes tendències i solucions en el disseny modern que són pròpies i reconegudes internacionalment. En aquest sentit cal denunciar que moltes obres importants d’origen estatal hagin prescindit dels professionals autòctons i hagin estat concebudes en un llenguatge arquitectònic foraster i desvirtuador de la realitat nacional catalana; semblantment, als nostres professionals del disseny no se’ls reconeix ni propicia oficialment llur activitat.