El 28 de gener de 1975 la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona va aprovar per unanimitat l’organització d’un Congrés en defensa de la cultura catalana. Amb col·laboració de tothom es va dissenyar un congrés que impliqués la participació popular i la revisió i actualització dels elements de la cultura catalana de cara al futur. El Congrés fou tot un èxit: rebé l’adhesió d’unes quinze mil persones i de més de mil cinc-centes entitats, i s’hi inscrigueren 12.400 congressistes.

El Congrés es va estructurar en vint-i-tres àmbits integrats en cinc grans eixos de treball:

  • Defensa del patrimoni natural
  • Identificació del territori
  • Ús oficial del català
  • Revitalització dels valors populars i del folklore
  • Impuls institucional

Amb l’elaboració i redacció de les resolucions dels diferents àmbits en què es dividia el Congrés, es va constituir un balanç de l’estat cultural dels Països Catalans del 1936 fins a la celebració del Congrés (1975-1977), amb l’aportació de projectes de futur a curt i mitjà termini.