El Congrés de Cultura Catalana va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població catalana entre els anys 1975-1977, el qual va sorgir d’una reivindicació social. Els objectius principals del Congrés van ser la normalització de la llengua catalana, aquesta era una reclamació intensa de l’època degut a la forta repressió que patia la nostra llengua des de tants anys ençà. Un dels altres objectius principals del Congrés va ser la defensa dels drets de les persones i el drets de la cultura catalana, entesa com la cultura pròpia dels Països Catalans. El Congrés es va dedicar a analitzar l’estat de la nostra cultura en el seu sentit antropològic, de la llengua al dret, de l’agricultura a la indústria, de les arts plàstiques a l’ordenació del territori, per tal que tècnics i usuaris ho estudiessin i ho debatessin i que el resultat fos útil als futurs governs autonòmics dels Països Catalans: la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del País Valencià i el Govern de les Illes Balears.

D’aquesta manera, el Congrés es definia a partir dels tres punts següents:

  1. Sentit de Cultura: El terme de Cultura entès com un terme ampli. Anormalitat de la cultura catalana on es denuncia el fet que un poble no tingui l’estructura que li correspon, el suport suficient ni unes institucions polítiques pròpies. Així doncs, el Congrés havia de fomentar una nova cultura.
  2.  Sentit de Catalanitat: El Congrés va ser l’exponent unitari més important fins aleshores dels Països Catalans, entenent que la cultura catalana és la de tots els Països Catalans, essencialment la llengua catalana com a símbol d’unitat cultural i de realitat comuna. A través del Congrés, sorgeix una nova catalanitat per mitjà dels continguts culturals.
  3. Sentit de Poble: Integrar a tothom que accepti els objectius d’aquest. El sentit de poble ha d’incloure els continguts culturals, no només l’ètnia i el tarannà, sinó també, la voluntat d’ésser català. Hi havia la necessitat d’eliminar qualsevol opressió nacional i social ja que això és la base del progrés polític. El Congrés entenia els Països Catalans com una única unitat territorial, com un sol poble.

D’aquesta manera, l’esdeveniment del Congrés de Cultura Catalana va marcar l’inici de la Transició a Catalunya, i als Països Catalans, el qual va mobilitzar milers de persones entre experts, acadèmics i ciutadans al voltant dels debats sobre com hauria de ser la societat catalana en democràcia. Durant els dos anys que va durar el Congrés es va treballar des de cada àmbit i cada campanya per analitzar l’estat de la cultura catalana i per establir un balanç de l’estat cultural dels Països Catalans des de l’any 1936 fins a la celebració del Congrés, redactant unes resolucions per cadascun dels àmbits els quals incloïen, a més del balanç, aportacions de projectes i iniciatives a curt i a mitjà termini per les diverses institucions catalanes. La importància de la implicació i la participació de les entitats civils d’arreu del territori, així com l’adhesió de molts dels Ajuntaments dels Països Catalans van permetre el bon desenvolupament del Congrés, ja que moltes sessions de debats, reunions i els diferents actes del Congrés es varen celebrar a molts pobles i ciutats d’arreu dels Països Catalans. 

Cartell d’Antoni Tàpies