MANIFEST DE L’ÀMBIT D’ESPORT I LLEURE:
La pràctica de l’esport i l’administració del lleure són fenòmens lligats al mateix si de les societats actuals. Els Països Catalans han estat reflex fidel de la realitat econòmico-social, de la superestructrura política existent els darrers anys i de les formes de vida i cultura característiques de la nostra col·lectivitat. Això vol dir que la situació econòmica, política i social que ha menat la vida a les diferents nacions que componen l’Estat espanyol s’ha traduït en una especial configuració de fenòmens de l’esport, el lleure, configuració que denunciem tot seguit:
- A conseqüència de la injusta repartició de la riquesa, les classes menys afavorides econòmicament, que componen la majoria de la població, no han tingut un accés real a la pràctica de l’esport, ja que la política oficial ha decantat les versions cap al finançament de l’esport de minories i cap a la creació d’instal·lacions de propaganda.
- No hi ha hagut un control popular, ni de cap mena, de l’abundós diner que s’ha mogut dins dels òrgans estatals dedicats a l’organització i al control esportiu.
- La política centralista uniformadora que ha pretès controlar més que potenciar, i que ha intentat d’anorrear, des d’aquest camp, la personalitat diferenciada dels Països Catalans.
- Manca d’una política coherent de promoció esportiva que comenci a les escoles i que, planificada convenientment, estengui els beneficis de l’esport i de l’esbarjo a totes les edats i a tota la població.
- La potenciació que s’ha fet dels esports de minories, dels èxits de personalitats brillants i de l’esport espectacle com a instruments de propaganda governamental, en una gegantina obra de manipulació de la consciència dels homes que componen la nostra societat.
Davant d’aquest estat de coses contra el qual aixequem la nostra veu, nosaltres que lluitem per una societat catalana més justa i més democràtica, proposem les següents alternatives per al sector esportiu i també fem esment general del conjunt de les activitats de lleure.
Proposem i reclamem:
- Nova concepció de l’esport entès com una activitat educativa a les primeres edats i d’esplai per als adults, en la recerca del benestar físic i de l’equilibri psicològic de la població. Dins d’aquesta concepció, l’esport de competició és un dels seus aspectes, però no l’únic. Creiem que els beneficis que comporten la pràctica de l’esport i la bona administració del lleure són un dret inalienable que té tot ciutadà, ja que és un dels mitjans per tal de conèixer el seu propi cos i de poder-ne disposar sense repressions.
Per aconseguir això cal:
- Reclamar l’existència d’un equipament que permeti l’accés massiu i igualitari a la pràctica esportiva. Aquest equipament hauria d’ésser suficient, integrat a l’hàbitat de la població i administrat directament pels seus usuaris. Considerem, doncs, indispensable que hi hagi un lligam entre les instal·lacions i les entitats esportives i de lleure, associacions de veïns, etc. per tal d’aconseguir facilitar la pràctica esportiva, la potenciació de la vida comunitària i, en conseqüència l’expressió dels interessos polítics, culturals i econòmics dels seus membres.
- Reclamar el control popular dels pressupostos destinats al sector esportiu i de lleure. La nostra vocació democràtica ens fa considerar que és directament el poble qui ha d’administrar els seus béns, i no sols per una qüestió moral i ideològica, sinó per tal d’aconseguir un mínim d’eficàcia.
- Reclamar l’elecció popular i l’autonomia dels organismes planificadors de la realitat que ens ocupa. Perquè una estructura esportiva funcioni calen uns organismes que assumeixin tasques de coordinació i planificació segons la voluntat de la base. Només si aquests organismes tenen els seus centres de decisió els Països Catalans podran portar a terme la seva finalitat bàsica.
- Rebutgem, doncs, el sistema centralista que existeix actualment i que pren les decisions d’esquena als clubs i a la voluntat popular.
Només un canvi bàsicament orientat cap a una nova concepció de l’esport i el lleure, tant des del punt de vista individual com social, una nova concepció de l’equipament orientada cap a un ús massiu i igualitari, un control popular dels pressupostos i una autonomia dels organismes organitzadors de l’esport i el lleure col·laboraran a l’esdeveniment de la societat catalana més justa i democràtica que tots desitgem.