La ponència estava estructurada en tres grans blocs: Antropologia Biològica, Antropologia Cultural i Folklore, aquesta última es va dividir en tres subàmbits: els antecedents, la situació actual i la problemàtica de futur.

L’Antropologia i el Folklore dels Països Catalans poden proporcionar un coneixement més exacte de qui som i de com som, i sobretot quin és el contingut cultural dels nostres Països. Tradició i modernitat, elements comuns i elements diferenciats, han de ser estudiats seriosament i presentats sense deformacions. Aquesta argumentació i la història conjunta i particular dels Països Catalans signifiquen, pel que fa al nostre propòsit, que el coneixement i la interpretació de la cultura popular i tradicional als Països Catalans té una importància molt gran per a la comprensió i la definició de la nostra cultura nacional.

Si es fa una valoració de les aportacions de què es disposaven pel coneixement de la nostra societat tradicional i de les seves expressions culturals en tots el camps, el balanç és ben migrat. Es tracta en conjunt d’un material irregular, que cobreix només alguns temes i algunes zones i que deixa espais pràcticament buits. El primer buit a omplir seria el treball de recopilació i de sistematització a partir dels materials ja publicats per fer-nos una idea del què sabem i el què no i orientar-nos per a la investigació etnogràfica. Des d’aquest àmbit eren conscients que no poden omplir tots els buits de coneixement, el que sí que van fer va ser establir quines eren les necessitats de treball d’investigació i quines eren les necessitats més urgents:

  • Antropologia Biològica: Un estudi demogràfic previ per tal de distingir, des del punt de vista biològic, els catalans dels “altres catalans”, condició necessària per a un coneixement biològic de la població autòctona (demografia, creixement de la població, genètica, etc.). Aquests han de ser estudiats en comarques naturals. Aquests estudis s’han de fer sense retard, degut als fort corrents migratoris que es produïen.
  • Antropologia Cultural:
  • Nivell etnogràfic: Centrar el treball en elaborar l’Estat de la qüestió dels coneixements i d’eixamplar-los de forma urgent fins on fos possible.
  • Nivell etnològic: L’únic que es pot fer és apuntar unes línies mestres que han de dirigir la investigació: estudis diacrònics i de difusió, tipologia i àrees de difusió, treballs generals, monografies globals, problemes.
  • Folklore: Les tradicions i els costums van lligats als orígens d’una comunitat ètnica, i són un dret i una necessitat irrenunciables no discutibles. L’ésser humà exterioritza els eu estat d’ànim i la solució a les seves necessitats mitjançant habituds que li confeccionen un caràcter extensiu a la comunitat i que formen el bagatge cultural del poble. Encara que s’hagin produït actes de força per esborrar tradicions ancestrals aquestes s’han conservat malgrat tot, o s’han adaptat a altres continguts culturals (les Fogueres de Sant Joan).

La nostra comunitat nacional de Països Catalans ha anat sumant durant segles usatges, idees i valors morals que han fet de vincle per una relació i una convivència i han donat al poble català les seves característiques pròpies i ben diferenciades. Els veritables costums i tradicions no alienen sinó que relliguen la comunitat tot donant-li expressió a la seva personalitat. Per assolir això satisfactòriament, cal:

  1. Salvar i renovar totes les tradicions i tots els costums marginats i mutilats.
  2. Donar contingut a tots els costums i tradicions (pau, esperança, reivindicació i projecció de futur).
  3. Donar prioritat als de caràcter col·lectiu.
  4. Que les tradicions i els costums facin un servei pedagògic, cívic, cultural, espiritual i d’esplai.
  5. Que les tradicions i els costums siguin patrimoni col·lectiu, recolzats només en institucions lliures dels Països Catalans.
  6. Que en les nostres tradicions i costums hi participin els infants i joves (tant els nascuts aquí com els que no).

Estudi de:

  • Estudi i promoció de la dansa catalana.
  • Estudi de la cançó tradicional.
  • Els castellers.

Manifest de l’Àmbit d’Antropologia i Folklore