El Congrés de Cultura Catalana també va comptar amb un Àmbit de Projecció Exterior. La idea era engegar un àmbit que es preocupés d’analitzar quins havien estat els mitjans de la projecció exterior de la cultura catalana i quins ho havien de ser en un futur. Cal dir, però, que aquest àmbit, juntament el de Navegació i Pesca, van ser els únics que no van acabar de funcionar i els únics que tampoc varen arribar a redactar unes Resolucions dels treballs.

Els primers delegats de l’àmbit van ser Francesc Vallverdú i Jordi Carbonell, però el primer va passar a l’àmbit de Llengua i el segon va passar al Consell Assessor. En el primer equip de treball hi va participar Pere Pi-Sunyer, però les activitats polítiques el van allunyar del Congrés de Cultura Catalana. El segon delegat de l’àmbit de Projecció Exterior va ser Joan Badal el qual no va aconseguir engegar els treballs d’aquest. Finalment, Enric Garriga Trullols va fer-se’n càrrec, malgrat el poc temps i el baix pressupost l’equip de treball va redactar un manifest el qual es presentà a Vilanova i la Geltrú, per tal d’omplir el buit que havia deixat l’àmbit de Navegació i Pesca. A la cloenda de l’àmbit hi varen participar Eduard Vinyamata, Imma Tubella, Josep Palau i Fabre i Oriol Pi de Cabanyes.

No obstant, l’autèntica projecció exterior del Congrés de Cultura Catalana s’inicià als actes de cloenda amb la presència de periodistes de tot Europa, catalanòfils destacats i conferenciants de tot el món, a la qual es va donar una lliçó pel futur de la nostra nació. Els actes de cloenda de l’àmbit es van celebrar el 20 de Novembre de 1977 a Vilanova i la Geltrú.

A partir de la mobilització generada per aquest àmbit del Congrés, els components d’aquest van fundar l’IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana) el qual va néixer l’any 1978 amb l’objectiu de difondre la cultura catalana arreu.