MANIFEST DE L’ÀMBIT:

L’Àmbit de Teatre ha acomplert, per equips de cadascun dels Països Catalans, una anàlisi molt detallada de la realitat i de les perspectives del teatre català, és a dir, en llengua catalana, al Principat, al País Valencià i a les Illes, anàlisi que s’ha estructurat en els punts següents:

Panorama actual del teatre català

  • Principat. Hom estudia els forts condicionaments heretats de l’etapa franquista: el teatre comercial, el teatre amateur, el teatre per a infants, el teatre independent, els problemes per a la formació de cooperatives; la producció dramatúrgica i les seves tendències; la formació professional; el fracàs del “Teatre Nacional de Barcelona”, les noves sales, els intents de coordinació de grups de teatre, una memòria de l’A.A.D. de Barcelona; la campanya del Teatre Grec 76; el moviment professional a Catalunya (problemes de sindicació, de reivindicació de teatres públics i de producció i difusió d’espectacles).
  • País Valencià. Hom estudia un primer nivell de mancances generals: manca d’articulació efectiva a nivell de tot el país; manca d’estructuració orgànica amb la resta del teatre català; manca d’unificació de criteris i de coordinació en la perspectiva d’una divisió neta i eficaç entre teatre comercial, teatre independent i teatre amateur. El teatre comercial és analitzat quant als centres, el tipus d’empresa i la importància massiva de la producció teatral en castellà. El teatre independent, en funció de les seves estructures, dels nivells de recepció, de la difícil professionalitat, dels pressupòsits teòrics dels grups en català, dels problemes pràctics (desinterès dels intel·lectuals i els polítics, manca de públic), de la localització de l’acció teatral, dels pressupòsits i la localització del “teatre de base”, tot analitzant les darreres temporades. El teatre amateur és considerat des dels seus pressupòsits generals i la seva localització.
  • Les Illes. Hom estudia els grups de teatre d’aficionats, el teatre “regional”, el teatre “experimental”, el teatre independent, el teatre professional, el teatre comercial en llengua castellana, com a exponent del provincianisme illenc, i la qüestió del públic, car a les Illes hi ha una gran potencialitat de públic teatral encara no desvetllat.

La renovació del teatre català, on hom constata que el teatre català pateix manques tan greus i substancials que el seu redreçament exigeix un replantejament global i profund, puix que la falta gairebé absoluta d’una estructura teatral obliga a descartar una alternativa basada en el concepte de “reestructuració” i aboca a considerar la necessitat de la reconstrucció. Hom considera aquesta problemàtica en funció de la concepció del teatre com a servei públic i les condicions que farien possible un teatre comercial socialment útil, tot contemplant els problemes  d’infraestructura, la política teatral i la gestió, el finançament, la recuperació i la renovació del públic, la formació i l’ensenyament teatrals i la legislació, amb la promulgació d’una Llei del Teatre.

Perspectives i criteris generals de programació:

  1. Hom estudia les bases configuradores de la realitat teatral del Principat: gestió autonòmica, mitjans econòmics públics, aplegar tota mena d’activitats teatrals; reservar l’explotació dels gèneres netament comercials al teatre privat; descentralització comarcal; i estructura democràtica amb àmplia participació de la professió, de les comarques i de les organitzacions cíviques. Hom estableix l’organigrama del “Consell General del Teatre de Catalunya”, i finalment els aspectes de programació.
  2. País Valencià. Hom estableix els eixos d’acció: recuperació del teatre clàssic i popular; revitalització del teatre amateur, com a gran factor de culturització popular; formació i consolidació de grups professionals, per tal d’evitar la colonització del teatre comercial; política d’extensió geogràfica i social del teatre; consideració de l’especialitat sòcio-cultural del País Valencià (sense repressió envers el teatre castellà que es faci; però cal una política clarament valenciana a les comarques catalano-parlants); articulació i lligams amb el teatre dels altres Països Catalans; creació per la Generalitat d’un Teatre Nacional del País Valencià.

Les condicions de la renovació. Hom estudia el paper dels professionals, el paper del públic i les condicions polítiques puix que la renovació del teatre català és essencialment condicionada per la recuperació de les nostres institucions autonòmiques.

Finalment, cal destacar les aportacions fetes a l’àmbit de Teatre, en forma de col·laboracions i estudis, de diversos grups: “Rialles”, Grup de Teatre Principal (Valls, Alt Camp), Agrupació Teatral de les Comarques Gironines, Consell de Teatre de les Comarques de l’Anoia, Bages, Solsonès i Berguedà, Centre comarcal d’Osona de l’Institut del Teatre, i dels grups comarcals del Vallès Oriental, Occidental i del Maresme.