A la primera distribució dels àmbits del Congrés no hi figurava l’Àmbit de Religió, no va ser fins més tard i a proposta de la Fundació Eiximenis i d’un debat en els organismes rectors del Congrés que van aprovar la incorporació d’aquest àmbit.

Tot i el recel del principi per incorporar aquest àmbit al Congrés, aquest va acabar essent un model de coordinació a nivell de Països Catalans, el qual va mostrar un alt grau de compromís amb el Congrés de Cultura Catalana. Cal dir, també, que l’Església Catòlica era la institució més avançada en l’ús de la llengua catalana, la qual gaudia internament d’una capacitat d’autogovern institucional. Els delegats de l’àmbit van ser Ricard Pedrals pel Principat, Pere Llabrés per Mallorca, Joan Estruch per Menorca, Antoni Costa per Eivissa i Formentaera, Francesc Fuster i Joan Lluís Sanchís pel País Valencià.

A principis de l’any 1977, van editar un opuscle – enquesta per al Principat, el País Valencià i les Illes-, també van editar una Bibliografia del fet religiós català i nombrosos articles a la premsa tractant els temes de la ponència. Les Resolucions de l’àmbit es varen aprovar a la ciutat de Tarragona el 2 d’Octubre del 1977, on va tenir lloc un acte senzill però de gran dignitat. Els actes finals van comptar amb una conferència de Jordi Llimona sobre “l’alliberament de la dona en el cristianisme”, Àngel Colom i Enric Sala, també, van fer una conferència sobre “el fet religiós als PPCC del 1939 ençà: perspectives de futur” i s’instal·là una exposició del llibre religiós en català.

No obstant, l’Arquebisbat de Tarragona va mostrar la seva distància envers els textos aprovats ja que venien d’un ambient on hi predominaven els laics. L’àmbit, a més, es va pronunciar a favor de la constitució d’una Conferència Episcopal dels Països Catalans i per la separació Església –Estat.

Resolucions de l’Àmbit del Fet Religiós

20161026_124544

Ponència de l’àmbit del fet religiós.

20161026_125216

Ponència de l’àmbit del fet religiós.