En primer lloc, al document de les resolucions de l’àmbit d’indústria tracten la situació de la indústria als Països Catalans, així com el procés d’industrialització el qual ha tingut una cronologia i una intensitat diferents en els diversos Països Catalans. A Catalunya la indústria consolidà ja els seus fonaments al segle XVIII, mentre que al País Valencià no va començar a sorgir i a tenir un paper important fins el segle XIX. La llarga història industrial dóna a Catalunya unes característiques pròpies d’un país desenvolupat, industrial i urbà, concentrant-se aquesta, principalment, a Barcelona i al seu entorn.
Seguidament, fan una anàlisi de la transformació industrial que tingué lloc durant els anys 60 del segle XX, quan els Països Catalans van patir una profunda transformació, una ràpida evolució industrial, convertint-se així en societats plenament industrials. Una de les característiques d’aquesta transformació va ser la diversificació del sector industrial, el sector del tèxtil, molt important a Catalunya, va deixar de ser l’únic sector industrial i en van aparèixer de nous, com ara el sector del metall, el químic i el de l’alimentació. Aquesta transformació no va estar dirigida per les forces econòmiques locals, sinó per l’Estat i per les grans empreses monopolístiques els quals no eren catalanes. Una altra característica de la nostra indústria és que la base autòctona de l’estructura industrial està formada per petites i mitjanes empreses. Un dels aspectes negatius de la indústria als Països Catalans és que hi mancava una autoritat econòmica pròpia i aquest fet va tenir unes repercussions negatives alhora de que la política industrial es decidís i es dugués a terme per un aparell estatal centralista, el qual va comportar que no representés els interessos de l’economia dels Països Catalans. Tot i això, aquesta transformació va comportar una reestructuració positiva a les activitats predominants, més dimensió i més nivell de gestió de les empreses. Una altra característica de la indústria és i era l’obertura a l’exterior, molts productes s’havien de comprar a l’exterior per falta d’una indústria bàsica. En definitiva, la indústria als Països Catalans mostra un paper predominant i protagonista, sobretot a Catalunya i al País Valencià.
En segon lloc, segons els estudis dels tècnics del Congrés, al document de les resolucions determinen quins són el problemes específics de la indústria als Països Catalans de l’època de la celebració del Congrés:
- Forta concentració d’aquesta en unes determinades zones. A Catalunya, les noves indústries es localitzen a l’entorn de Barcelona, és a dir, a l’Àrea Metropolitana, i també, a l’entorn dels municipis de Girona i Tarragona.
- Tot i que la indústria ha estat sempre un element dinamitzador de l’economia, aquesta també genera uns costos socials, com ara: les migracions, les reconversions professionals, desocupació, accidents i malalties derivats de condicions laborals desfavorables, sobreexplotació dels recursos, obsolescència de les instal·lacions, contaminació de l’aigua i de l’aire i degradació de l’entorn natural.
- Els Països Catalans són un país amb una dependència tecnològica, degut els anys d’autarquia durant la dictadura franquista. A més, a dins l’Estat espanyol les enginyeries i els centres d’investigació es concentren a Madrid, aquest fet fa que els Països Catalans estiguessin allunyats de les tecnologies avançades.
- Nivell molt baix de la recerca aplicada als Països Catalans, la creativitat tècnica és dolenta i deixada. Tanmateix, la indústria catalana ha adaptat, ha copiat, ha improvisat amb molta habilitat i amb molta traça.
- Quan la indústria catalana va experimentar un fort creixement, no hi va haver un creixement paral·lel ni una demanda de tècnics. Tot i que hi va haver una forta expansió de demanda social d’educació, en nombre d’estudiants, és a dir, hi havia molta oferta de mà d’obra de titulars superiors, aquest fet provocà una subocupació i atur dels tècnics, els quals s’havien de dedicar a altres professions que no havien estudiat.
- L’ensenyament professional estava en crisi, es basava en un sistema no formal d’ensenyament.
- L’ensenyament tècnic universitari mostra incongruències i una forta massificació. Tampoc, no hi ha una bona comunicació entre la indústria i les estructures d’ensenyament tècnic.
- El marc jurídic on es mou la indústria dels Països Catalans és un marc modern: mostra una forta centralitat i molta lentitud en les seves actuacions.
- La llengua catalana té obstacles per la seva utilització escrita dins la indústria. Manca una falta de voluntat i falta, també, d’una base de documentació.
A continuació, es presenta el document de propostes que es van elaborar des de l’Àmbit d’Indústria.