L’àmbit d’Institucions del Congrés de Cultura Catalana creu necessàries, com a culminació dels seus treballs, l’elaboració i la difusió d’un document sobre les futures institucions d’autogovern dels Països Catalans. Aquestes institucions han de ser regides pels següents elements:
- Legitimitat democràtica i autogovern:
Els pobles dels Països Catalans han reivindicat, en els anys de lluita contra la Dictadura, les llibertats democràtiques i les institucions d’autogovern. Ambdues reivindicacions són les vessants d’una mateixa lluita. Per això cal afirmar que no hi pot haver autogovern sense democràcia, com tampoc no hi ha autèntica democràcia sense reconeixement del dret a l’autogovern. Per tant són inacceptables solucions purament administratives descentralitzadores quan es tracta de fer front a aquella exigència política.
Els Països Catalans han de poder elaborar els seus estatuts d’autogovern amb la més ampla capacitat de decidir la seva autoorganització. Les institucions de l’autogovern han de respondre als poders legislatiu – directament elegit pel poble – així com l’executiu i el judicial, també amb responsabilitats democràtiques. Per poder fer front als problemes de les nostres col·lectivitats, les institucions polítiques han de poder exercir les competències més àmplies possibles de la coordinació amb els poders de l’Estat.
- Autogovern i Constitució:
L’autogovern ha d’ésser un principi reconegut per la llei suprema de l’Estat, la Constitució, com a dret inalienable dels pobles que avui formen part de l’Estat espanyol. L’aprovació i la promulgació dels estatuts que defineixen l’autogovern hauran de culminar en la concurrència de la voluntat de cadascun dels pobles i en la voluntat dels constituents. La Constitució reconeixerà l’exercici de totes les competències i totes les facultats requerides per l’autogovern i la possible articulació de les diferents comunitats per a potenciar-lo.
- Els Països Catalans i les Institucions d’autogovern
Cadascun dels Països Catalans ha de poder assolir la institucionalització de l’autogovern i la capacitat d’organitzar-se segons les seves necessitats. Així mateix, cal preveure la possible coordinació de serveis i administració per a resoldre problemes comuns dels Països Catalans en la perspectiva d’una major articulació. El procés d’articulació només es podrà produir amb la lliure i la plena decisió de cadascun dels països, tot salvant-ne llur personalitat.
A continuació, es presenta el treball més important que es va fer dins de l’Àmbit d’Institucions, el Manifest de les Bases per a l’Autonomia de Catalunya.