El primer àmbit que el Congrés va realitzar va ser el de la llengua. Aquest destacava la situació d’anormalitat o diglòssia que patia la nostra llengua, una situació d’anormalitat que no era nova, sinó que ja venia de temps enrere. No obstant, també mostrava les diferents realitats dins dels Països Catalans, on al Principat, segons l’historiador Lluís Duran, hi ha una lleialtat lingüística més elevada.
L’àmbit de la Llengua va ser un dels més rellevants, si no el més rellevant de tots, ja que determinava el marc de referència comú per a tots els territoris implicats i era el denominador comú de tots els altres àmbits i el factor decisiu per a la identificació global d’aquesta cultura. Aquest va ser un àmbit coordinat a nivell de Països Catalans, excepte la Catalunya Nord. Estava format bàsicament pel Grup Català de Sociolingüística, l’actual i algunes delegacions territorials de congressistes. Des de l’àmbit varen editar un opuscle sobre l’ús oficial del català, a través de la Campanya que portava el mateix nom. La cloenda de l’àmbit es va celebrar a la ciutat de Vic el 25 de Setembre de 1977 on es van aprovar les Resolucions de l’àmbit. Respecte l’apartat del català estàndard hi varen haver dues posicions que van provocar la crisi d’aquest àmbit, d’una banda, hi havia la que defensava una posició més normativista i defensava el català proposat per Pompeu Fabra, mentre que per una altra banda, hi havia els que defensaven una adaptació de la llengua segons la zona dialectal. Un cop va finalitzar l’àmbit es va crear el Grup de Planificació Lingüística incorporat dins l’IEC.
Els coordinadors d’aquest àmbit van ser: Joaquim Torres i Antoni M. Badia i Margarit pel Principat, Vicent Pitarch pel País Valencià i Aina Moll per les Illes.
Resolucions de l’Àmbit de Llengua