Ens trobem en una situació d’anormalitat de la llengua, aguditzada des de l’any 1939: Absència total de la llengua catalana en els mitjans de comunicació, a l’ensenyament, en l’administració, la publicitat, etc. El català és la llengua natural del territori, no obstant, a causa de diverses circumstàncies sociopolítiques no és l’única llengua existent en la seva àrea geogràfica, sinó que es troba en concurrència amb unes altres. El castellà al Principat, al País Valencià i a les Illes; el francès a la Catalunya Nord; el castellà i el francès al Principat d’Andorra, on no obstant el català és idioma oficial; i l’italià i el sard a la ciutat de l’Alguer.

Aquesta situació d’anormalitat s’anomena situació diglòssica la qual es produeix al conjunt de territoris dels Països Catalans, és  a dir, aquesta es produeix quan dues llengües s’enfronten, una és la dominant i l’altra la dominada. Una situació en què la llengua pròpia d’un poble és usada només en la vida familiar i privada, mentre que per la vida social  i els assumptes d’importància s’usa una llengua imposada que no és la del país. Només hi havia dues solucions: o bé, la normalització lingüística de la llengua dominada, o bé, la substitució d’aquesta per la llengua dominant.

El tres grans temes d’aquest àmbit són la normalització lingüística, l’oficialitat i l’estandardització del català.

El propòsit principal és la plena recuperació de la llengua catalana. Que el català pugui ser emprat ens els usos oficials i també, que els ciutadans dels Països Catalans deixin de considerar la seva llengua com una parla secundària i li atorguin de nou la categoria pròpia d’un instrument de comunicació vàlid per tots els usos de la vida. El procés de normalització, que consisteix en la recuperació del català en determinats usos institucionals i en un canvi de valoració que tenen molts catalanoparlants de la pròpia llengua i en un recobrament de la consciència de la seva unitat, es veurà impulsat amb l’obtenció d’uns poders polítics autònoms pels Països Catalans. D’aquesta manera, caldria que existís una institució o un organisme a nivell de Països Catalans.

Cal la normalització de la llengua catalana perquè:

  1. Cada poble té el dret inalienable de desenvolupar la pròpia personalitat, i per tant també les seva pròpia llengua i cultura.
  2. La llengua catalana és la pròpia dels Països Catalans ja que, forjada i emprada per aquesta comunitat al llarg de la seva història, continua constituint avui dia un tret essencialment definitori de la seva personalitat.
  3. Aquesta llengua, com tots els aspectes de la nostra identitat col·lectiva, ha estat sotmesa a una quasi contínua prohibició i negació durant els darrers segles i especialment en les últimes dècades.
  4. La plena recuperació de l’ús de la llengua catalana avui dia és una reivindicació assumida de forma creixent pels més amplis sectors de la nostra societat, inclosos grans contingents d’homes i dones que, vinguts d’altres terres, viuen i treballen als Països Catalans.

Per tal de dur a terme aquest canvi és imprescindible la consecució d’institucions autònomes de poder polític per als Països Catalans, essencial per a la nostra reivindicació col·lectiva .

  1. Institucions que s’haurien d’ocupar de la planificació lingüística:
  • Creació d’una institució que a nivell de Països Catalans doni suport a la investigació sociolingüística, coordinar el procés de normalització lingüística i proposar polítiques lingüístiques a les administracions autònomes. Pot estar integrat dins l’IEC.
  • Consellaria de Cultura de les administracions autònomes dels PPCC, departament que posi en pràctica la política lingüística. Coordinació entre aquests a tots els PPCC.
  1. Principis generals de la política lingüística.
  • Completa normalització de la llengua catalana, la qual cosa implica la seva oficialitat única als territoris dels Països Catalans. Per aconseguir-ho, però, caldrà passar per etapes transitòries les quals s’hauran d’ajustar a les condicions específiques i a la voluntat de la població.
  1. Actuacions a efectuar de forma immediata per la normalització del català:
  • Ensenyament: aconseguir que el major nombre de mestres tingui un coneixement acceptable de la llengua i els continguts catalans, editar material en català, que més institucions d’ensenyança integrin els cursos en català, augmentar progressivament l’ús del català a les universitats, fomentar cursos de català per adults.
  • Mitjans de comunicació: que es doni als espais en català la mateixa categoria i remuneració que els altres, cursos de català als professionals dels mitjans de comunicació, aconseguir emissions de TV en català a hores de més audiència, més emissions de ràdio en català arreu dels Països Catalans.
  • Ús administratiu: derogació del decret de llengües “regionals” que exclou el català als nivells oficials, cursos de català per als funcionaris de l’administració, que les administracions usin més i millor el català a nivell parlat i escrit, sensibilitzar la població de l’ús oficial del català, catalanització dels noms de les poblacions i els carrers.
  • Empreses: ensenyament del català a les escoles de formació professional i de gestió empresarial, edició de publicacions per a l’empresa, que les empreses utilitzin el català amb les empreses que hi tenen contacte, cursos de català a les empreses.
  • En general: reclamar la inclusió al cens sobre l’ús de diverses llengües, fer ús del català a tots els nivells possibles, col·laborar en les campanyes per la normalització de la llengua.