Dins de la campanya per les institucions, l’àmbit escolar va ser un dels camps del Congrés. Analitzant la realitat del moment, es trobaven en una situació d’una xarxa escolar deficient a causa de la manca de places, la sobreocupació de les aules, la pobresa dels equipaments, el nivell pedagògic baix o la desigualtat d’ingressos.

Cartell Sant Jordi (AHCB)

Tanmateix, una de les deficiències que remarquen és la falta de la utilització del català en l’escola, considerant que és un problema tant per aquells alumnes que tenien el català com a llengua materna, com per aquells que només parlaven castellà, doncs significava una desigualtat ja que no tenien l’oportunitat d’aprendre-la a diferència de la resta, que dominaven dues llengües. Endemés, en el fet que no existís la utilització del català en l’escola, s’hi sumava la falta de formació dels professors, allunyats de la realitat social del país, sense coneixement ni de la llengua ni de la cultura catalana.

Per fer front a aquest tipus de problemes, reclamaven la necessitat d’un sistema educatiu nou, que respongués als interessos de la població. Per tal d’aconseguir aquest nou sistema, es considerava que amb l’ampliació de les facultats autonòmiques el sistema escolar seria millor, fent referència a antecedents històrics com l’estatut de Núria, de 1932, on l’autonomia permeté a la Generalitat de Catalunya crear i sostenir centres d’ensenyament amb els seus propis recursos.

Per tant, aconseguida l’autonomia, veurien necessari crear una escola al servei de tothom, amb una catalanitat en l’escola, una renovació pedagògica, una gestió democràtica i la descentralització territorial, posicionant-se en contra de la dualitat d’escoles públiques Generalitat-Estat per evitar rivalitats entre els dos models.

 

Font consultable al Pavelló de la República: L’ensenyament i l’autonomia, Ketres, Barcelona, 1977

 

Redactat per Sandra Moncusí