La campanya per les institucions va deixar tota una sèrie de publicacions en format de fascicles que pretenien arribar directament a la població. Un d’ells va ser ¿Què és l’autonomia? On es plantejaven els problemes que es trobava el país com la necessitat d’hospitals o escoles, però també sobre la idea de nació, de coneixença de la història pròpia i de la llengua.
En relació a l’autonomia, es reivindica la necessitat de tenir un poder polític, un organisme d’autogovern i un Estatut, per així poder organitzar-se i regular la vida col·lectiva.
Campanya Institucions Autonòmiques (AHCB)
Tanmateix, reconeixen les dificultats que es tenen, analitzant com al món hi ha diversos estats plurinacionals, però aquests han practicat diverses respostes davant les nacions. Per una part, aquells estats que neguen l’existència de diferents nacions en el seu si i les reprimeixen; per altra part, aquells que intenten resoldre les diferències nacionals internes de forma administrativa i burocràtica. Finalment, defensada pel Congrés, aquella opció que reconeix l’existència de les nacions, atorgant autogovern i plens poders polítics, acceptant també el dret a l’autodeterminació.
Davant aquestes opcions, el Congrés reclama l’autogovern per un control popular més fàcil i proper sobre els centres de decisió, permetent un contacte menys distant entre governats i governants. Aconseguint una major eficàcia i control dels recursos, involucrant a tothom en la tasca de govern amb l’elecció democràtica dels representants i podent decidir més directament sobre el sistema educatiu, la salut o la programació econòmica.
Font consultable al Pavelló de la República: ¿Què és l’autonomia?, Ketres, Barcelona, 1977
Redactat per Sandra Moncusí