Extret del llibre de Jaume Fuster (1978). El Congrés de Cultura Catalana. ¿Qué és i què ha estat?. Les eines, 38. Barcelona: Editorial Laie. 

En primer lloc, s’ha d’esmentar que la part de Disseny no es va tractar ni va figurar al projecte de Resolucions d’aquest àmbit. Aquest va ser un àmbit que va tardar a iniciar la seva tasca fins que no va trobar un delegat actiu, Antoni Gonzàlez el qual va ser el responsable de coordinar-lo. Les comissions de l’àmbit van ser molt irregulars, l’única ponència ben desenvolupada va ser la de Defensa del Patrimoni Arquitectònic. Cal fer esment, també, que aquest àmbit només va actuar al Principat, a la ciutat de Reus on s’hi va fer la cloenda el 8 de Maig de 1977, tot i que la presència a aquesta ciutat del mallorquí Miquel Fullana i del valencià Gaspar J. Urban li van donar un toc de Països Catalans. Un dels aspectes importants que va promoure aquest àmbit va ser la revifalla del Servei de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català (SERPPAC), que amb les seves accions va aconseguir inserir-se a la lluita cívica del Principat.

La intenció inicial dels components de l’Àmbit d’Arquitectura i Disseny va ser tractar amb detall una sèrie de temes que englobessin la complexitat del tema: la problemàtica general de l’arquitectura i el disseny com un fet cultural i la definició d’aquesta problemàtica en termes de cultura catalana, l’ensenyament, l’actualització del corresponent llenguatge, la política d’habitatge, la diversitat d’arquitectures populars a cada país i a cada comarca, la defensa del patrimoni arquitectònic, la situació de la tecnologia i de les formes producció, el paper dels professionals, etc. Alguns d’aquests temes es superposaven amb temes que corresponien a altres àmbits per els quals l’especificació d’arquitectura constituïa simplement un cas particular.

Tanmateix, hi ha dos conjunts de temes que cal destacar ja que a les deliberacions dels components de l’àmbit varen quedar unànimement establertes. Un conjunt d’aquests temes és el que fa referència a la definició de l’arquitectura i disseny en termes de cultura catalana i tot el que d’aquest fet es deriva. Es pot afirmar que existeixen una arquitectura i un disseny catalans, tot i tenint en compte la diversitat pròpia de cada zona, conseqüència d’uns entorns diferents. Un altre conjunt de temes és el que fa referència al paper dels professionals i als problemes de l’ensenyament degut a la inexistència d’unes estructures nacionals institucionalitzades. El centralisme ha sotmès la nostra estructura professional i pedagògica a una situació més greu que li correspondria si els Països Catalans haguessin viscut autodeterminats.

Resolucions de l’Àmbit d’Arquitectura i Disseny