Extret del llibre de Jaume Fuster (1978). El Congrés de Cultura Catalana. ¿Qué és i què ha estat?. Les eines, 38. Barcelona: Editorial Laie.
Quan es va iniciar el Congrés de Cultura Catalana el pes de l’escola franquista encara era molt fort, la llengua catalana s’introduïa poc a poc a les escoles catalanes a mitjans dels anys 70. Aquest àmbit estava dirigit per Joan Triadú i Marta Mata els quals cadascun d’ells defensava un model o una proposta escolar diferent, així doncs, hi havia una divisió entre els dirigents d’aquest àmbit. Mentre que Marta Mata representava l’Associació Rosa Sensat, Joan Triadú representava el Consell Català de l’Ensenyament. Tal i com acabem d’esmentar, Joan Triadú i Marta Mata foren els coordinadors de l’àmbit d’estructura educativa pel que fa el Principat, respecte el País Valencià ho va ser la Carme Miquel i respecte les Illes la Maria Collado.
Tot i aquestes discrepàncies entre els delegats de l’àmbit del Principat, l’objectiu principal dels dos era destruir l’estructura escolar franquista. Cal dir, també, que es van fer poques referències escolars de la Mancomunitat i de la Generalitat anteriors.
Des de l’àmbit d’Estructura Educativa del Congrés de Cultura Catalana es proposa un ensenyament públic i crear una nova escola per una societat oberta i democràtica. Aquest àmbit no va tractar de dissenyar una reforma pedagògica nova, sinó de reformar l’ensenyament del sistema estatal.
No obstant, aquest àmbit va mostrar una sèrie de dificultats i és que aquest havia estat coordinat a nivell de Països Catalans, tanmateix a les Resolucions aprovades a l’acte de cloenda de l’àmbit el 8 d’Octubre de 1977 a Andorra, no hi constaven els treballs de les Illes ni del País Valencià. Finalment, van comunicar que les Resolucions sí que eren d’àmbit de Països Catalans.