En l’àmbit d’Estructura Social es va fer una aproximació a la Sociologia i a la Demografia, tot i que aquest costà d’engegar. Es proposava estudiar la “Introducció a l’anàlisi de l’estructura social dels Països Catalans” i “l’Evolució i distribució territorial de la població dels PPCC”. Aquest és l’àmbit que reflecteix millor la realitat dels Països Catalans i el seu canvi social respecte a la seva població.
Els seus components eren gent de l’ICESB i la delegada va ser Maria Martinell tot i que se’n va fer càrrec Josep M. Blanch el qual va impulsar alguns treballs sectorials. Abans de la redacció definitiva de les Resolucions d’aquest àmbit, Lluís Recolons juntament amb Josep M. Blanch van elaborar un índex d’evolució i distribució territorial de la població dels Països Catalans. També es va publicar el text Què és i què ha estat la cultura catalana? Els coordinadors de l’àmbit varen ser: Maria Martinell, Josep M. Blanch i Lluís Recolons pel Principat, Damià Mollà pel País Valencià, Pere Barceló per les Illes i Jordi Estivill per la Catalunya Nord.
La coordinació d’aquest àmbit a nivell de Països Catalans va ser difícil ja que l’anàlisi de l’estructura social dels Països Catalans no es va fer de manera conjunta, sinó que es va fer una anàlisi de la realitat sociològica país per país. La cloenda d’aquest àmbit, així com la presentació de les Resolucions van tenir lloc a la ciutat de Girona el 30 d’Octubre de l’any 1977.
Un aspecte que no es va tenir gaire en compte i no es va tractar en profunditat dins d’aquest àmbit, va ser la variable de la immigració. Només trobem una gràfica que reflecteix l’origen de la immigració de l’Estat espanyol que reben els Països Catalans. Al Principat, aquesta variable va ser clau per explicar el fenomen del creixement de la població. Es van produir aglomeracions de població no autòctona a l’Àrea Metropolitana de Barcelona les quals portaven associada la barrera idiomàtica i classe social, a més d’una segregació geogràfica ja que normalment aquests es situaven als barris perifèrics de les ciutats. Les altres classes socials més arrelades al territori i més benestants, molts cops podien mostrar recel cap a les persones nouvingudes, sobretot per motius de llengua.
El Congrés de Cultura Catalana ho explica amb una nova variable: el catalanisme, el qual el defineix com un “factor que dóna un caràcter especial a la ideologia arrelada al país i que comporta, també, una consciència col·lectiva de la qüestió nacional”. El catalanisme apareix novament a les acaballes de l’època franquista. Aquest àmbit es va institucionalitzar dins de l’IEC, a partir de l’Associació Catalana de Sociologia.
Resolucions de l’Àmbit d’Estructura Social
Cartell de l’àmbit d’Estructura Social